Etiqueta: GestióCívica

Comunicat conjunt de la Plataforma de Gestió Ciutadana (PGC), el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), la XES Barcelona (Xarxes Locals d’Economia Solidària de Barcelona) i la Federació de Casals de Joves de Catalunya.

El territori català i, en concret, la ciutat de Barcelona ha estat, i seguirà sent, un referent de l’organització comunitària. Aquesta ha servit per donar cobertura a necessitats que la institució no ha pogut cobrir (i molt menys el mercat).

La cooperació de l’Administració amb l’activitat associativa, veïnal i comunitària, és la forma d’estendre el recolzament quotidià, des del suport mutu, a l’hora de fer front a les desigualtats i la complexitat social.

Per això cal enfortir la col·laboració publico-comunitària com a forma de complementar i amplificar l’abast de l’impacte dels serveis públics.

En el context actual, amb una onada migratòria equivalent a la de la dècada dels 60 del segle XX, juntament amb la tensió habitacional que expulsa les veïnes dels seus barris i la precarietat laboral, trobem una desestructuració dels teixits comunitaris. I veiem perseguida qualsevol expressió de vida comunal o de festes populars en l’espai públic.

Cal, doncs, una actuació urgent per enfortir-los i abordar la cohesió social i cultural, l’arrelament i la pertinença, per garantir relacions socials no discriminadores i espais de convivència saludables i rics en diversitat.

Exigim actuacions explícites per reorientar l’educació en valors individualistes i competitius, per valors de respecte, tolerància i solidaritat i combatre els nous populismes neofeixistes, excloents i discriminadors, que provoquen inseguretat i violència als nostres carrers.

Els equipaments de gestió ciutadana, les organitzacions veïnals, associatives i comunitàries, són projectes culturals i relacionals que contribueixen a aquesta transformació social cohesionadora.

Perquè som no només espais culturals o de trobada: som espais de vincle, de confiança, d’empatia vers el benestar de l’altre i d’apoderament, participació i corresponsabilitat vers el bé comú. Som espais col·lectius i democratitzadors, que afavorim la redistribució de les condicions de possibilitat, així com l’accés a oportunitats de resoldre necessitats, a través de les activitats socioculturals, esportives i de defensa de drets i necessitats bàsiques.

Els darrers mesos hem vist com a la ciutat sembla que hi ha diners per a la promoció econòmica en macroesdeveniments com ara l’exhibició de Fórmula 1 al passeig de Gràcia o la Copa Amèrica. Activitats que, a més, trenquen els límits sostenibles, ja sobrepassats, de la massificació turística.

La manca de suport a la col·laboració publico-comunitària té a veure amb les prioritats pressupostàries relacionades amb l’aposta política de model de ciutat del govern actual: un model que no té problemes per privatitzar l’espai públic, i que criminalitza l’ús quotidià de l’espai públic per part de la ciutadania, amb el mal anomenat Pla Endreça, que recorda estratègies populistes pròpies de la dreta. Un model on l’existència de comunitats i barris organitzats i conscients de les seves necessitats i demandes fa nosa; un model de precarització dels serveis públics, de desigualtat, gentrificació i classisme.

Després de sostenir un augment de l’entorn del 20 % del cost de la vida en els últims quatre anys, 30 equipaments de gestió cívica renoven conveni amb condicions econòmiques que no són acceptables.

• Cal inversió en la promoció de la cohesió social, cultural i comunitària dels nostres barris.

• Cal compensar les pèrdues de valor en les dotacions als equipaments de proximitat.

• Cal que no es retallin les aportacions a través de subvencions als projectes veïnals i associatius i comunitaris. Per cada euro que gestionem de recursos públics de forma eficient, n’aportem un altre, en valor equivalent, des de l’activisme i el voluntariat. Tampoc extraiem cap euro públic destinat al lucre.

Les sotasignants ens declarem en contra d’aquest model de ciutat aparador i continuarem treballant per uns barris i una ciutat al servei de les persones, i és per això que demanem una interlocució urgent amb l’Alcalde Jaume Collboni i el Regidor de Participació Lluís Rabell per, entre d’altres, establir un acord polític que reculli les nostres reivindicacions, en la renovació dels pròxims convenis de gestió cívica dels equipaments.